Supose que haureu sentit alguna vegada que les coses vertaderament importants en la vida no es poden comprar. Que allò que realment te plena és el que te fa sentir i no el que es pot pagar. Amb aquest text tinc la intenció d'escriure alguna cosa que fague sentir bé als meus amics, demostrar-los que no cal una cosa cara que regalar-les per a que es sentisquen safisfets. No em coste diners escriu-re'ls al blog, ni tan sols gaste tinta ni papel. Tanmateix, pagaria tots els diners del món per a no separar-me'n d'ells. Per a mí són els més importants, amb qui he aconseguit passar els millors moments de la meua vida, amb els que he crescut com a amiga i com a persona. Són ells els que m'han acompanyat quan m'he sentit trista i també els que han estigut presents en les millors festes. Em costa assimilar que l'any que bé supose un trencament entre molts de nosaltres perquè els nostres camins es separen, però avui vull deixar reflectit en aquest blog per a que quede present per a sempre, que ells també estaran per a sempre en mí.

(aquesta foto la vam fer en 3er d'ESO al vestuari del camp del villareal on ens van descalificar per tramposes, encara que guanyarem 10-1)
No hay comentarios:
Publicar un comentario