Capìtols I-II
En aquests dos primer capìtols podem vore el començament de l'amor entre Tirant i Carmesina. En un principi m'agrada com Tiran mostra la seua valentia i la seua humilitat a l'acceptar ajudar al rei de Constantinoble, i acceptan-ho també demostra els sentiments fraternals que té amb el rei de Sicilia, ja que ell també se ho va demanar. En alguns moments d'aquests capìtols he pogut comprovar que és un jove molt educat amb tots i de moment pel que veig tranquil. El dia que va conèixer a l'infanta em va semblar graciós en el primer que se va fixar i ja després se va fixar en la seua bellesa. Més en davant m'agradat molt la manera que va tenir de declarar-se a Carmesina amb l'idea tan original de l'espill, em va semblar molt romántic, encara que penso que va ser molt precipitat el seu enamorament per ella. Crec que Carmesina no s'hauria de prendre tan seriosament el qui li va dir una de les donzelles ja que si sentie el mateix que Tirant donaba igual el que li diguesen els demés, gracias a l'altra donzella se va animar més. Es bonic la preocupació que té Carmesina quan parla amb Tirant per aconsellar-li amb les futures batalles que li esperaven, perquè ahi demostra que ja començava a tenir sentiments per ell. En general m'agradat el començament del llibre i la veritat es que no m'ho esperava un començament així.
Capítols III-IV
En aquests capítols s'endinsa més en el tema de la guerra, encara que no s'oblidi l'amor entre Carmesina i Tirant.Al principi d'aquesta batalla podem veure el poc enginy del duc de Macedónia perquè si hagués pensat les coses més detalladament els turcs potser no haguessin vençut, tenim l'exemple del moment del riu, quan els cavalls no podien creuar, i així els enemics podien atacar mentre els altres estaven ofegant-se.Em va sorprendre la quantitat de gent que es va unir al combat per ajudar, demostrant la valentia que tenien arriscant les seves vides. Carmesina va ser molt valent quedant en Constantinoble amb el seu pare, tenint la opurtunidad de salvar-se, un fet que va demostrar l'amor tan gran que l'unia al seu pare.No esperava que Tirant li demanés la Camisea a Carmesina, però una vegada més la originalitat d'aquest cavaller em sorpendió, mostrant un altre cop la debilitat que sentia per la donzella.Quan els de Tirant van ser a la recerca dels espies i els van trobar, em sembla que van ser molt freds amb ells, el fet de posar els seus caps a la punta de la llança va ser humiliats, cosa que no era necessària. Cuando Tirant decidió sorprender a los turcos creo que por una parte esta bien, el ser astuto y tener la victória de la batalla segurada,pero por el otro lado creo que es jugar un poco sucio, porque podrían haber demostrado su valentía y honradez si hubiesen luchado cara a cara. M'agrada com actua Tirant amb l'enuig del duc de Macedónia, mostra la maduresa que l'acompanya.
Capítols V-VI
Em va sorprendre com el rei d'Egipte va ser tan directe dient-li que volia matar-lo per tots els patiments que havia causat, ho va dir molt furiós i fins i tot em va semblar una mica groller, tenia una fredor en les seves paraules, però Tirant va mostrar ser més educat, amb tranquil.litat i segur de si mateix que era el que el caracteritzava. El servidor del soldat m'agrada perquè és fidel al seus principis cristians encara que ell sigui moro, i perquè es va decantar pels cristians. Però crec que si tan fidel era als seus principis, com va poder trair als moros? aquí crec que hi ha una contradicció en ell, perquè els està enganyant. La carta que va redactar el rei d'Egipte penso que salten les mateixes característiques que les del principi, es pot sentir les ganes que tenia de matar a Tirant, el causant de les seves derrotes. Crec que no era necessari que esmentar a les dones que cada un ja que el combat era entre ells dos. Tirant com sempre mostra la seva educació en la contestació, diu les coses clares i torna a ressaltar la tranquil.litat i la intel ligència que té aurgumentando certes coses. El comportament del duc de Macedónia em desagradar molt ja crec que Tirant no mereixia escoltar aquestes paraules, però el duc va demostrar que tenia cert rancor cap a ell, el més sorprenent em va semblar que hi havia gent que estava d'acord amb el que deia i volien canviar de capità.
Capítols VII-VIII
M'ha agradat la organització que va tenir Tirant al principi amb els seus soldats encara que després hagi estat tot un enrenou. Com era d'esperar el rei d'Egipte li va enviar un nou missatge a Tirant burlant-se d'ell pensant que guanyaria la batalla. Crec que va ser una mica de covards que alguns cristians fugissin, però de tota manera van ser molts els que van lluitar i molt bé, alguns fins i tot ferits. Era evident que aquella batalla l'havien guanyat els cristians i em va resultar una mica graciós com els moros fugien quan veien que no podien fer res més, sobretot per part del rei d'Egipte, després de tot el que li va dir a Tirant. En trobar a la ciutat em va semblar molt just que no robasen res, no es van aprofitar de la situació. Per fi Tirant escoltava coses boniques, aquesta vegada per part de l'emperador, després de totes les coses dolentes que li havia dit el duc per enveja. La carta que li va fer Estefania a Diafebus em va semblar molt romàntica on mostra el gran amor que sentia per ell. El moment en què les donzelles, l'emperador i la princesa es van posar a plorar per Tiran, em va semblar molt graciós, perquè en realitat l'assumpte no tenia tanta gravetat. Tirant li va obrir el seu cor a Carmesina afligit perquè ja no la veuria més, molt romàntic com sempre, encara que ella no demostra el seu amor tant com ell. La nit que van quedar els 4, em va semblar un moment típic adolescent, el escapar-se i per la por que els trobessin junts.
Capítols IX-X
El somni que va tenir Plaerdemavida em va resultar molt graciós perquè indirectament els va dir que sí que sabia el que havia passat la nit anterior, ia sobre ni Estefania ni Carmesina van sentir algun tipus de vergonya, a més m'he arribat a riure en el moment en què Tirant escolta Estefania fent les seves coses amb Diafebus. D'altra banda Carmesina no volia fer res, i penso que era lògic respecte a l'edat que tenia, i la postura de Tirant molt bona ja que respecta en tot moment a la donzella encara que s'estigui moren de ganes a la vegada. El que no arribo a entendre és perquè Carmesina es posa a plorar quan li diu que se'n va a lliurar, quan hauria d'estar contenta perquè perdi la virgnidad amb l'amor de la seva vida. Al principi de la batalla de les naus vaig pensar que guanyarien els turcs per la quantitat de gent que havien aconseguit, però després em va sorprendre que encara guanyessin els cristians, seguien tenint por de Tirant, tot i que els homes que se li van encarar vagin en un principi amb molta prepotència i més tard siguin ells els perdedors.
Capítols XI-XII
Quan vaig llegir que volien casar Carmesina i al Soldado em vaig quedar molt sorpresa encara que no m'imagino que l'emperador ho accepti finalment. Quan Tirant va anar a buscar Carmesina a la seva habitació, Plaerdemavida li va fer un comentari sobre la princesa des del meu punt de vista una mica homosexual i més endavant encara fa més i més forts. És graciós el moment en què Tirant s'ha d'amagar perquè l'Emperadriu no trobi el capità entre la roba, encara que va estar a punt de fer-ho. A tirant se li nota la desesperació per tenir un amor carn amb la Princesa. Em van semblar divertits els moments de la caixa quan s'anava a dutxar Carmesina i quan es pensava que qui la tocava era Plaerdemavida no Tirant, tot i així em sorprèn que de tota manera es deixi tocar d'aquesta manera per una dona mentre dormia. Amb totes aquestes coses Tirant li torna a demostrar el seu amor, cosa que per la part de Carmesina no es veu tant, sembla que no estigués tan enamorada com ell, encara que potser no ho expressa tant, suposo que li inlfuirá l'edat.
Capítols XIII-XIV
Em va semblar molt cruel i retorçat totes les coses dolentes que li fa la viuda a Tirant i Carmesina només per aconseguir l'amor del capità. És clar que la dona era molt llesta i astuta per a realitzar totes aquestes maldats però crec que si haguessin confiat més i no haguessin dubtat tant entre ells potser no hagués passat això. M'agrada com al final del llibre la princesa reacciona i intenta parlar amb Tirant, per fi s'assabenta de tot el que va passar encara que llàstima que hagi estat tard.
