Trobadors i Trobairitz.

La poesia trobadoresca és aquella poesia escrita pels trobadors en llengua vulgar occitana durant els segles XII i XIII. El tema normalment és la historia d'un cavaller enamorat d'una dona casada, els marits també es deien "gilós" pero el tema també podia ser fonebre.

Hi han diversos trets d'aquesta literatura:

> En primer lloc és sorprenent l’elevat nombre de participants, un tres-cents cinquanta, vint-i-cinc d’origen català, precedents de totes les classes socials lliures de la societat medieval, amb una producció d’uns deu mil versos.

> En segon lloc, convé destacar la seua extrema reglamentació. El trobador no crea amb l’objectiu de mostrar una experiència única i irrepetible: la lírica trobadoresca es regeix per unes normes temàtiques i formals molt estrictes i s’organitza en gèneres; l’originalitat, tot i les diferències qualitatives entre els trobadors, és un concepte més modern.

> El tercer lloc convé destacar-ne la temàtica. Dos van ser els grans temes de la producció trobadoresca: la guerra, quasi l’única activitat laboral de la classe cavalleresca, i l’amor. El gènere per a la temàtica guerrera era el sirventés, que servia per a expressar l’odi, la burla, la desqualificació, les ganes de brega, etc. I el gènere per excel·lència per a parlar de l’amor va ser la cançó.

El trobador no tan sols redactava el text, o lletra, de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual havia de ser difosa per mitjà del cant. El que importa és que el trobador, reunia certs mèrits literaris i aconseguia prestigi, on adquiria una categoria que li permetia ocupar un lloc a les corts. Mentre que els poetes escrivien en llatí, els trobadors escrivien en l’ occità.

Les trobairitz van ser poetes occitanes del S. XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes. Eren dones que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d’atreviment i cortesia. Sabien de lletra i de música, competien amb els trobadors per ser bones "corteses", i mostrarven un exemple igualitari de sexes a l'Edat Mitjana. Només apareixen citades en revistes molt especialitzades.

Tant els trobadors com les trobaraiz no escribien per amor a la dama.
La situació històrica d’Occitània és fonamental per a explicar per què hi va haver trobairitz. Però l'efecte que sobre les dones tingué la reducció tan gran d'homes va ser enorme, especialment a Occitània.
L’estatus real de la dona a l’edat mitjana no es corresponia amb l’elevació de la dama de la poesia de l’amor cortès.

Tot al llarg de l’edat mitjana les dones foren els peons del homes. Segons la classe a què pertanyien, visqueren en diferents estats de confort o de misèria. La situació històrica d’Occitània és fonamental per a explicar per què hi va haver trobairitz.

Tres factors hi van ser determinants: les croades, les lleis d'herència i el comerç.

Comportaments a classe.

L'ensenyament de com comportar-se a classe es alló que aprenes en la teua casa, amb l'educacio que rebres dels teus pares i l'eduacio que poc a poc te van inculcant al col.legi. No sols son comportaments que tens que fer-los a l'institut o col.legi,sino també en la teua vida cotidiana.
El nodriment de comportar-se esta generalment en quatre punts: el primer es saber estar a classe, el segon es el tractament entre els professors i el companys, la tercera com es "deu" vestir un per anar a classe i per últim algo secundari pero no menys important, el treball que es fa a classe, l'implicacio que se té a l'estudi.
El primer punt, saber estar a classe. La compostura de l'alumne quan arriba a classe ha de ser correcta, sentar-se a la cadira recte amb els llibres damunt la taula i tots els utencilis necessaris esperant a que el professor arribe a classe. Normalment a l¡arribar a classe després del pati, alguns alumnes arriven amb comida ,en alguns casos menjant xicle, cosa que està totalment prohibit encara que alguns professors si que te deixen.


En segon lloc, a l'arribada del professor, quan ja ha començat la classe el tractament cap al professor té que ser amb un respecte, tractan-li de manera cordial i educada, se suposa que al professor se le té que parlar de "voesté" però es algo que ara no es fa, s'anat perdent poc a poc eixa costumbre. El tractament cap als companys té que ser bó, també amb un respecte encara que se tinga una confiança amb ells.
A continuació el tema de la vestimenta per anar a classe, es "deu" vestir d'una manera moderada, ni molt coberta ni molt descoberta, però desde el meu punt de vist cadascun pot anar a classe com vulga.
Com últim punt es el treball frecuent que se té a classe, té que ser continuo, quan el professor te mane te mane alguna cosa, fer-la i a més tener un estudi constant.

Dia internacional del llibre

EL DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE és una commemoració celebrada a nivell internacional amb l'objectiu de fomentar la lectura, la indústria editorial i la protecció de la propietat intel·lectual per mitjà del dret d'autor.

Hui al despertar-me, mentres em vestia, en les notícies recordaven aquest dia, el dia de Sant Jordi.Pel que sentit a Catalunya és habitual celebrar aquest dia regalant una rosa a cada persona que compre un llibre,a més esperen obtindre al voltant de 20 milions d'euros amb la venta del llibres.

Buscant informació sobre aquest dia vaig trobar una curiositat de un dels motius pels qual se celebra aquest dia, vaig llegir que un 23 d'abril (de 1564) va nàixer William Shakespeare,també un 23 d'abril (de 1616) va morir aquest cèlebre dramaturg anglés. En la mateixa data i exactament el mateix any (1616), van morir l'espanyol Miguel de Cervantes Savedra i el cronista Garcilaso de la Vega... I els tres, van traspassar les barreres de l'idioma.
A més en commemoració de Cervantes, els països de parla hispana no sols celebren el 23 d'abril com el dia del llibre, sinó que a més han proclamat esta data com "Día de l'Idioma", amb l'objectiu d'impulsar l'ús de la llengua castellana. Hui són més de huitanta països els que celebren este dia.
A Madrid s'aprofita esta data per a entregar el Premi Cervantes, màxim reconeixement literari als autors hispans,premi és entregat pel Rei d'Espanya.

La veritat es que a mi no m'agrada molt llegir però a vegades tinc la necesitat de llegir, crec que es a temporades. Els que més m'agraden son els llibres son passen coses miesterioses o els romantics. El de miesteri que més me va agradar va ser "La catedral", de César Mallorquí que el vaig tindre que llegir de totes maneres per a recuperar castellà, però em va agradar molt perquè no va ser la típica història de misteri que jo dic, sinó van passar una sèrie de trobades que va haver de viure l'autor,un xiqut,per a mi va ser molt original, potser també perquè al llarg de la meua vida no he llegit molts.

Després,quan vaig vore a la meua professore li vaig dir que havie fet un treball de 10 i ella se'n va riure.
Sincerament m'agradaria ser més fan dels llibres, la meua madre sempre m'ho diu. Ara vaig intentar llegir dos dels tres llibres que ens han manat en classe de valencià que sols per la portada em semblen molt interessants.

Calendari

Free Blog Content

La vertadera amistat

Supose que haureu sentit alguna vegada que les coses vertaderament importants en la vida no es poden comprar. Que allò que realment te plena és el que te fa sentir i no el que es pot pagar. Amb aquest text tinc la intenció d'escriure alguna cosa que fague sentir bé als meus amics, demostrar-los que no cal una cosa cara que regalar-les per a que es sentisquen safisfets. No em coste diners escriu-re'ls al blog, ni tan sols gaste tinta ni papel. Tanmateix, pagaria tots els diners del món per a no separar-me'n d'ells. Per a mí són els més importants, amb qui he aconseguit passar els millors moments de la meua vida, amb els que he crescut com a amiga i com a persona. Són ells els que m'han acompanyat quan m'he sentit trista i també els que han estigut presents en les millors festes. Em costa assimilar que l'any que bé supose un trencament entre molts de nosaltres perquè els nostres camins es separen, però avui vull deixar reflectit en aquest blog per a que quede present per a sempre, que ells també estaran per a sempre en mí.




(aquesta foto la vam fer en 3er d'ESO al vestuari del camp del villareal on ens van descalificar per tramposes, encara que guanyarem 10-1)

Videos 4º Eso

Les Meues Cróniques

1º ESO


Anys 2004-2005. Aquest any va ser l'any on vaig conéixer el que seria el meu nou institut,anomenat Caminàs, era aquell on quasi tots els vesprades al menjador,abans de menjar,jo i els meus amics miraven pel la tanca la finestra dels majors.
Va ser l'etapa de conéixer gent nova d'uns altres col.legis; la veritat es que sentia por pel que podrie passar amb els meus amics de tota la vida.
Record el primer dia com si haguera sigut ahir.
Totes els meus amigues i jo estavem nervioses i a la vegada emocionades perque ja erem majors. Havia molta gent a la porta,quasi tots amb una llibreta i un llapiç per escriure l'horari,però nosaltres estavem un poc perduts. La classe que ens van assignar era molt àmpla i tenia molta llum.
Estaven sentats de dos en dos esperant a que arrivara el professor, fins que va entrar per la porta, s'anomenava Bertín on ara per casualitats de la vida, la seua filla em dona classe d'anglès. Aquell any tots ens ho passem molt bé a pesar de que em vam separar d'alguns amics amb els qui anava al cole. El nostre tutor era el professor d'anglès i record que les seues classes eran molt divertides a més a les classe de tutoria ens comptava històries. Un dia a classe de tutoria ens va pegar una xarrada molt llarga per a evitar l'alcohol i el tabac en un futur i ara,anys després em done compte del que intentava és que no caiguessem en eixos vicis encara així ara no es pot fer res.
El moment a destacar aquest any a part de les reitarades baralles que teniem perque estaem sempre fent el bobo, va ser que els xics van guanyar la copa del campeonat de fútbol de Villareal, la que ara esta a la cantina.
Nos lo vam passar en gran!vam anar totes les xiques per animar als xics i si que va donar resultat, van guanyar!




> Algunes coses a destacar aquest any:

-Aquest any va morir un sant, el papa Juan Pablo II amb quasi 85 anys el 2 d'Abril en el seu apartament al Vaticá.
La ciudad colapsó por el multitudinario desfile de dolientes.
El món va poder vure al presidente dels Estats Units, George W. Bush, amb la seua dona i el seu pare, el ex-mandatari George Bush, així como el ex-president Bill Clinton,que van presentar-li els seus últims respectes.
Quan em vaig assabentar per la televisió em dió molta pena i no ara, actualment,no m'agrada res el que esta ara.


-L'amor va triomfar a Gran Bretanya. Després de mantindre una relació en secret per mésde 30 anys, el príncep Carlos i Llitera van contraure matrimoni a pesar de les innumerables protestes dels seguidors de la difunta princesa Diana de Gal·les.



-El fenomen climàtic Katrina va fer desaparéixer a la major part del bressol del Jazz i els seus efectes encara colpegen a la primera potència del món. Els ciclons van deixar paisatges de guerra als Estats Units, la Península de Yucatán especialmente a Cancun- i en els països d'Amèrica central.



2º ESO

Anys 2005-2006. Aquest any vam tenir de tutora un altra vegada a un professor d'anglès, però en aquest cas va ser una dona només que en aquest cas no nos portaven molt bé amb ella perque sempre ens estava cridant,així que un dia vam anar a direccio a queixar-nos pero no ens van fer cas, però quasi a final de curs ens vam portar un poc millor.
Aquest any ens vam riure molt sobre tot a classe de ciencies, perque la professora era molt ingenua i a les seus clases a vegades es passaven amb ella. També va ser la primera vegada que vaig aprovar matemàtiques a final de curs,ja que sempre me han costat molt.
Aquell any vam anar d'excursió de final de curs a Castilla i Lleó una setmana amb el professor de geografia i història i Joan,el cap d'estudis. Va ser una setmana inolbidable però recordo que estavem cansats de vore sempre esglésies,perquè véiem moltes en un dia,però les nits en l'hotel van ser les millors, a més les cuitats que vam vore eres realment boniques.
La veritat és que no recorde molt bé les coses que van passar enguany, el que si que recorde eren les baralles que havien en l'institut quasi tots els dies a la porta, es formava un globus de gent i alguna vegada amb gent al mig apegant-se.
Només recorde que eixe any els meus amics i jo ens riem moltíssim.

> Algunes coses a destacar aquest any:

-El 10 de Decembre va morir el dictador Augusto Pinochet i aicó significarà la derrota del comuniste a Amèrica Latina.

-Aquest any Saddam Hussein és condemnat per l'Alt Tribunal Iraquià a morir en la forca, al ser trobat culpable de l'incident denominat 'caso Duyail', on van ser assassinats 148 chiíes en l'aldea de Dujail en 1982. Junt amb l'exdictador, van ser sentenciats set dels seus antics col·laboradors; dos d'ells condemnats també a mort.
Jo vaig veure com va ser assasinat pero internet i i record que em dió una impressió molt forta al veure-ho.



3º ESO

Any 2006-2007. Aquests curs per a mi va ser un poc estrany,sempre ho dire. Una de les coses per les que dic aixó es perque primer que tot, ens vam seprar de tots el chics, al meua classe sols hi havien 3 o 4 xics ademés de les meues amigues en moltes classes me separaven d'elles i io estave amb gent amb qui no tenia molta confiança fins deprés d'un temps. Va ser un curs de maldats per un serie de coses que vam fer el meu grup. No no em va agradar molt en general, va ser raro,pero bo, va ser una experiencia més. No se que pasave pero un altra vegada teniem problemes amb la professora d'anglés,pero aquesta vegada més fort,inclús un dia acabar en direcció amb un company.
Enguany ens va tocar en una classe prefabricada,donde a l'hivern passàvem molt fred i a l'estiu calor,aunque hi havia calefacció no ho pareixia.
Com a excursió durant aquest curs vam anar a la neu, una setmana,on ens ho passem molt bé, algunes caigudes, a les nits féiem algunes travesuas però per sort els professors que van vindre amb nosaltres no ens controlaven tant.






> Algunes coses a destacar aquest any:

-La guerrilla a Colòmbia.
A mitjan any, al voltant d'11 exdiputats colombians van morir mentres es trobaven com a ostatges de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). El grup guerriller va dir que van morir quan un grup militar va atacar el campament on es trobaven. Els funcionaris van ser segrestats des del 2002.


-Alberto Fujimori.
Sóc inocente! Després d'haver estat dos anys baix arrest domiciliari a Xile, el govern d'eixe país va decidir extradir a Alberto Fujimori a Perú, perquè davant a la justícia de la nació, que alguna vegada va governar com a president, en dos casos d'abús als drets humans i cinc de corrupció.


-Arranca el juí pel 11M. Les instal·lacions de l'Audiència Nacional en la Casa de Camp de Madrid acullen el juí pel pitjor atemptat terrorista de la història d'Espanya. Javier Gómez Bermúdez, màxim responsable de la Sala Penal i magistrat de major rang de l'Audiència, junt amb Fernando García Nicolás i Alfonso Guevara, configura el tribunal.


4º ESO

Anys 2007-2008. Per a mi aquest curs va ser el millor de tots.Vaig anar amb quasi tots els meus amics i en totes les classes ens el passàvem bé. Al principi de curs pensave que no anave a ser del millor any,però a mesura que passava'l temps ens agradava més. A més vaig fer una gran amistat amb la que ara es la meua millor amiga Paula,aquell any estavem més unides que mai per circunstàncies. Tots el fins de setmanes començavem a eixir per les nits amb uns amics. A classe d'ética teniem a un professor,ingenu també que es cridava Francesc, i crec que era la millor classe de totes,sempre ens estàvem rient,i quasi mai li féiem cas en res. A meitat de curs ja tots els portàvem molt bé i hi havia molt bon 'filing' entre tots.
Com a excursió de fins de curs vam anar a Itàlia una setmana,visitem moltes cuidades, i a pesar que caminem amb una moltíssima calor aguantem com vam poder. Eixa setmana vam veure el campionat de l'eurocopa, vam veure el partit d'España-Itàlia, i ho vam vuire molt! record que vam veure el partit des de la finestra d'un bar. A la nit eixíem de l'hotel o a vegades ens quedàvem en l'hotel parlant moltes hores amb les meues companyes d'habitació. El primer dia els professores ens van deixar beure cervesa i això ens va sorprendre. Va ser una de les millors excursions que he tingut.








> Algunes coses a destacar aquest any:

-Quatre milions de parats a Espanya Abril va quedar marcat per a la història en matèria econòmica al superar-se la barrera dels 4.000.000 de parats, aconseguint el seu valor més alt en 11 anys. Després de conéixer-se les dades, Elena Salgado no va poder més que admetre que les xifres eren pitjors d'allò que s'ha esperat, encara que confiava en una inflexió a partir de la data, que no es va conéixer fins a juny, després de 14 mesos de pujades constants.


-Alerta mundial pel nou virus de la grip A Des del moment que a principis del mes de març es van conéixer els primers casos de persones infectades per la, en aquell moment coneguda com a grip porcina, es va decretar la fase 2 dels nivells d'alerta pandèmica de l'OMS. Poc després es va botar al nivell 4, al declarar-se un contagi massiu.

-El Barça besa el cel Tot comezó com el gran repte i va acabar com una victòria. Els seguidors de FC Barcelona ho desitjaven, però havien d'esperar que el Mancester United cedira. I va ocórrer. L'equip blaugrana ccompletó amb la 'Orejuda' el triplete, la Lliga, la Copa del Rei i la Lliga de Campions, coronada enfront dels anglesos amb un 2-0 en el marcador.

SEGON 4º


Anys 2008-2009. Després d'assimilar que em tocava repetir encara així el primer dia de classe em sentia amb miedo,porque realment no coneixia a ningú, només de vista, i els que havien repetit no eren amics meus,no hi havia molta confiança.
Així passe els primers dies,les primeres setmanes,pero a poc a poc va anar coneixent la gent millor i tots em van caure molt bé i tota la resta del curs va anar sobre rodes. A més els professors que ens van tocar eren tots molt simpàticos.
Era una classe molt pequeña,por el tant quan parlàvem se'ns escoltava més i per eixa part la nostra tutora sempre ens deie que cridavem massa i que els professors se queixavem molt. No se si alguna vegada he escoltat que erem el pitjor 4º dels demés.
Al final em vaig sentir molt agusto amb els meus nous companys.



> Algunes coses a destacar aquest any.

-El succés que més m'impacte enguany va ser la mort Es Michel Jackson, per a mon i a les meues amigues ens agrada molt. Ma mare i jo vam veure el funeral juntes i ens vam posar a plorar de la pena. Va ser el 25 de Juny.

-La compra del jugador més car del món, de Cristià Ronaldo, va revolucionar el món de l'esport. Des del meu punt de vista em pareix molt exagerat tots els diners que van posar per a comprar-ho.

Diari de Lectura

Opinió

En un principi el llibre no m'imaginava que fos així, pensava que anava a tractar tot sobre batalles de l'època i similars, però en començar a llegirme-lo no em va semblar tan dolent. Els capítols que més m'han agradat han sigut els de Tirant i Carmesina, perquè eren molt passionals, i molts moments no tenien res a veure amb aquella època, encara que no em passava pel cap que hagués tant erotisme entre Tirant sobretot i després sorprendre'm tant amb Plaerdemavida. En general no m'ha desagradat, m'ha arribat a resultar interessant, en alguns momentos les batalles me han distret molt. M'hagués agradat saber com s'arriben a casar i com mor Tirant, em quedo amb la curiositat.

Diari de Lectura

Capìtols I-II

En aquests dos primer capìtols podem vore el començament de l'amor entre Tirant i Carmesina. En un principi m'agrada com Tiran mostra la seua valentia i la seua humilitat a l'acceptar ajudar al rei de Constantinoble, i acceptan-ho també demostra els sentiments fraternals que té amb el rei de Sicilia, ja que ell també se ho va demanar. En alguns moments d'aquests capìtols he pogut comprovar que és un jove molt educat amb tots i de moment pel que veig tranquil. El dia que va conèixer a l'infanta em va semblar graciós en el primer que se va fixar i ja després se va fixar en la seua bellesa. Més en davant m'agradat molt la manera que va tenir de declarar-se a Carmesina amb l'idea tan original de l'espill, em va semblar molt romántic, encara que penso que va ser molt precipitat el seu enamorament per ella. Crec que Carmesina no s'hauria de prendre tan seriosament el qui li va dir una de les donzelles ja que si sentie el mateix que Tirant donaba igual el que li diguesen els demés, gracias a l'altra donzella se va animar més. Es bonic la preocupació que té Carmesina quan parla amb Tirant per aconsellar-li amb les futures batalles que li esperaven, perquè ahi demostra que ja començava a tenir sentiments per ell. En general m'agradat el començament del llibre i la veritat es que no m'ho esperava un començament així.


Capítols III-IV

En aquests capítols s'endinsa més en el tema de la guerra, encara que no s'oblidi l'amor entre Carmesina i Tirant.Al principi d'aquesta batalla podem veure el poc enginy del duc de Macedónia perquè si hagués pensat les coses més detalladament els turcs potser no haguessin vençut, tenim l'exemple del moment del riu, quan els cavalls no podien creuar, i així els enemics podien atacar mentre els altres estaven ofegant-se.Em va sorprendre la quantitat de gent que es va unir al combat per ajudar, demostrant la valentia que tenien arriscant les seves vides. Carmesina va ser molt valent quedant en Constantinoble amb el seu pare, tenint la opurtunidad de salvar-se, un fet que va demostrar l'amor tan gran que l'unia al seu pare.No esperava que Tirant li demanés la Camisea a Carmesina, però una vegada més la originalitat d'aquest cavaller em sorpendió, mostrant un altre cop la debilitat que sentia per la donzella.Quan els de Tirant van ser a la recerca dels espies i els van trobar, em sembla que van ser molt freds amb ells, el fet de posar els seus caps a la punta de la llança va ser humiliats, cosa que no era necessària. Cuando Tirant decidió sorprender a los turcos creo que por una parte esta bien, el ser astuto y tener la victória de la batalla segurada,pero por el otro lado creo que es jugar un poco sucio, porque podrían haber demostrado su valentía y honradez si hubiesen luchado cara a cara. M'agrada com actua Tirant amb l'enuig del duc de Macedónia, mostra la maduresa que l'acompanya.




Capítols V-VI

Em va sorprendre com el rei d'Egipte va ser tan directe dient-li que volia matar-lo per tots els patiments que havia causat, ho va dir molt furiós i fins i tot em va semblar una mica groller, tenia una fredor en les seves paraules, però Tirant va mostrar ser més educat, amb tranquil.litat i segur de si mateix que era el que el caracteritzava. El servidor del soldat m'agrada perquè és fidel al seus principis cristians encara que ell sigui moro, i perquè es va decantar pels cristians. Però crec que si tan fidel era als seus principis, com va poder trair als moros? aquí crec que hi ha una contradicció en ell, perquè els està enganyant. La carta que va redactar el rei d'Egipte penso que salten les mateixes característiques que les del principi, es pot sentir les ganes que tenia de matar a Tirant, el causant de les seves derrotes. Crec que no era necessari que esmentar a les dones que cada un ja que el combat era entre ells dos. Tirant com sempre mostra la seva educació en la contestació, diu les coses clares i torna a ressaltar la tranquil.litat i la intel ligència que té aurgumentando certes coses. El comportament del duc de Macedónia em desagradar molt ja crec que Tirant no mereixia escoltar aquestes paraules, però el duc va demostrar que tenia cert rancor cap a ell, el més sorprenent em va semblar que hi havia gent que estava d'acord amb el que deia i volien canviar de capità.


Capítols VII-VIII

M'ha agradat la organització que va tenir Tirant al principi amb els seus soldats encara que després hagi estat tot un enrenou. Com era d'esperar el rei d'Egipte li va enviar un nou missatge a Tirant burlant-se d'ell pensant que guanyaria la batalla. Crec que va ser una mica de covards que alguns cristians fugissin, però de tota manera van ser molts els que van lluitar i molt bé, alguns fins i tot ferits. Era evident que aquella batalla l'havien guanyat els cristians i em va resultar una mica graciós com els moros fugien quan veien que no podien fer res més, sobretot per part del rei d'Egipte, després de tot el que li va dir a Tirant. En trobar a la ciutat em va semblar molt just que no robasen res, no es van aprofitar de la situació. Per fi Tirant escoltava coses boniques, aquesta vegada per part de l'emperador, després de totes les coses dolentes que li havia dit el duc per enveja. La carta que li va fer Estefania a Diafebus em va semblar molt romàntica on mostra el gran amor que sentia per ell. El moment en què les donzelles, l'emperador i la princesa es van posar a plorar per Tiran, em va semblar molt graciós, perquè en realitat l'assumpte no tenia tanta gravetat. Tirant li va obrir el seu cor a Carmesina afligit perquè ja no la veuria més, molt romàntic com sempre, encara que ella no demostra el seu amor tant com ell. La nit que van quedar els 4, em va semblar un moment típic adolescent, el escapar-se i per la por que els trobessin junts.


Capítols IX-X


El somni que va tenir Plaerdemavida em va resultar molt graciós perquè indirectament els va dir que sí que sabia el que havia passat la nit anterior, ia sobre ni Estefania ni Carmesina van sentir algun tipus de vergonya, a més m'he arribat a riure en el moment en què Tirant escolta Estefania fent les seves coses amb Diafebus. D'altra banda Carmesina no volia fer res, i penso que era lògic respecte a l'edat que tenia, i la postura de Tirant molt bona ja que respecta en tot moment a la donzella encara que s'estigui moren de ganes a la vegada. El que no arribo a entendre és perquè Carmesina es posa a plorar quan li diu que se'n va a lliurar, quan hauria d'estar contenta perquè perdi la virgnidad amb l'amor de la seva vida. Al principi de la batalla de les naus vaig pensar que guanyarien els turcs per la quantitat de gent que havien aconseguit, però després em va sorprendre que encara guanyessin els cristians, seguien tenint por de Tirant, tot i que els homes que se li van encarar vagin en un principi amb molta prepotència i més tard siguin ells els perdedors.


Capítols XI-XII


Quan vaig llegir que volien casar Carmesina i al Soldado em vaig quedar molt sorpresa encara que no m'imagino que l'emperador ho accepti finalment. Quan Tirant va anar a buscar Carmesina a la seva habitació, Plaerdemavida li va fer un comentari sobre la princesa des del meu punt de vista una mica homosexual i més endavant encara fa més i més forts. És graciós el moment en què Tirant s'ha d'amagar perquè l'Emperadriu no trobi el capità entre la roba, encara que va estar a punt de fer-ho. A tirant se li nota la desesperació per tenir un amor carn amb la Princesa. Em van semblar divertits els moments de la caixa quan s'anava a dutxar Carmesina i quan es pensava que qui la tocava era Plaerdemavida no Tirant, tot i així em sorprèn que de tota manera es deixi tocar d'aquesta manera per una dona mentre dormia. Amb totes aquestes coses Tirant li torna a demostrar el seu amor, cosa que per la part de Carmesina no es veu tant, sembla que no estigués tan enamorada com ell, encara que potser no ho expressa tant, suposo que li inlfuirá l'edat.


Capítols XIII-XIV

Em va semblar molt cruel i retorçat totes les coses dolentes que li fa la viuda a Tirant i Carmesina només per aconseguir l'amor del capità. És clar que la dona era molt llesta i astuta per a realitzar totes aquestes maldats però crec que si haguessin confiat més i no haguessin dubtat tant entre ells potser no hagués passat això. M'agrada com al final del llibre la princesa reacciona i intenta parlar amb Tirant, per fi s'assabenta de tot el que va passar encara que llàstima que hagi estat tard.